Reflexionant sobre projectes de Millora...

Ressenya del Projecte de Millora:

Introduir el massatge a les escoletes per millorar                                              l'atenció als més menuts.

La ressenya que a continuació exposaré té a veure amb un projecte de millora  que va ser creat per Maria Femenias Andreu com a plantejament de la seva tesis doctoral  defensada a la UIB i que consta en l'elaboració d'un programa formatiu per a professionals de l'educació infantil amb una proposta didàctica per integrar el massatge infantil en l’ etapa educativa de primer cicle d’infantil, per tal d’adquirir els coneixements bàsics per poder dur-lo a terme dintre les escoletes.

Aquest projecte de millora, encara que no hagi estat creat per l’ equip docent propi de cap escoleta en particular, sí està pensat per a dur-lo a la pràctica en totes les escoletes. Tot aquesta tesi investigativa té l’objectiu de mostrar a educadors i educadores infantils la tècnica del massatge, les implicacions que té a l’etapa de primer cicle d’infantil i que ells mateixos la puguin aplicar als infants a les escoles.

Les avantatges i implicacions que té aplicar aquesta tècnica de massatge als infants, segons ens diu la investigadora, son les següents:

-         Millora  la qualitat afectiva i emocional dels infants.

-         Millora el  funcionament de pràcticament tots els sistemes corporals (nerviós, endocrí, immunològic, respiratori, circulatori, gastrointestinal i muscular).

-         Enriqueix el seu desenvolupament i tracta de donar una millor resposta a  les necessitats transitòries o permanents que presenten els nins amb trastorns en el desenvolupament o que tenen el risc de patir-ne.

A més, també aporta plaer sensorial, reforça el vincle afectiu i té una important funció alliberadora de les tensions corporals i emocionals.

“Es parteix de la idea que les escoles infantils tenen per davant el repte de deixar enrere la concepció com a guarderies per a la custòdia i es converteixin en vertaderes escoles de la infància, de manera que contemplin l'atenció afectiva i emocional que els infants necessiten en la primera etapa de les seves vides.”

Al meu parèixer és del tot INTERESANT la proposta didàctica i de formació que fa aquesta investigadora, ja que si parlem d’innovació a les escoles i d’innovar per millorar, perquè no encaminar-nos també cap a aspectes relacionats amb la salut global i emocional dels infants?. Tots sabem que la salut és un tema que es tracta des de les escoles i molt més des de les d’infantil que tenen uns requisits i demandes molt més assistencials i primàries que a les escoles de primària i ja no diguem secundària. Amb això no voldria dir mai que l’etapa de 0-3 anys ha de ser assistencial, sinó que ha de ser educativa en tots els sentits, no obviant la part d’atenció al cos, al desenvolupament general i a ajudar-los a créixer el més harmònicament possible, procurant cercar vies i tècniques diverses que ajudin a complir amb els nostres objectius de currículum, atenent d’aquesta manera  l’educació del cos, de la salut, dels hàbits i manejos bàsics, de l’autonomia, de les relacions socials, de l’educació emocional, etc. Per això penso que és molt positiu que es facin investigacions de tota índole per poder posar-les en pràctica desprès a les escoles, a més de que es plantegin plans d’intervenció i actuació dintre les escoles i plans de formació i reciclatge per al personal docent.

  Un altre de les activitats que es podrien formular a partir d’aquesta bona pràctica que es pot dur a terme a les escoles de primer cicle d’infantil, seria un taller amb les famílies dedicat a instruir-los o ensenyar-los aquestes tècniques de massatge per a que ells també les puguin aplicar a casa amb els seus fills, podent també oferir a la vegada un temps per a tractar dubtes i qüestions relacionades amb certs aspectes que els hi preocupen de la criança dels seus fills.  

En quant a l'anàlisi interpretatiu del projecte en sí, he de comentar que és un pla d'actuació per dur a terme a les escoles de primer cicle d'infantil però que no és projecte de millora realitzat a cap centre educatiu. És un projecte a dur a terme a llarg plaç. Per això penso que no puc avaluar-lo com un pla de millora d'escoleta, sinó com un projecte, pla d'acció pensat per a treallar-lo a les aules. És una investigació acurada i ben fonamentada que dona raons suficients per dur a la pràctica en els centres els massatges als infants. Jo em pregunto si potser això ho hauríem d'anomenar bona pràctica més que projecte de millora, o al manco reflexionar sobre quins seran els aspectes que faran d'això una bona pràctica o un projecte de millora. 

Es convertirà en un projecte de millora en el moment en que estigui programat, sigui constant, planificat, reflexionat, avaluat i tingui un fil conductor basat en una teoria, amb uns objectius i un pla d'acció coherent amb la ideologia del centre i amb els objectius desijats. Mentre tant, si només es proposen dur a terme aquesta pràctica educativa- docent sense raonar els detalls, els possibles inconvenients i sense planificació, justificació i avaluació, serà qualificada com a una bona pràctica docent, perquè afavorirà al bon i potser millor desenvolupament general dels infants, però no com a projecte de millora. 

 El link d'aquest article és el següent:
http://www.uib.es/digitalAssets/132/132640_1_reportatge_de_la_tesi.pdf