Reflexió final sobre el meu procés d’aprenentatge

Com a reflexió final diré que penso que he après a ser més conscient de les meves necessitats, dels meus punts forts i febles en quant a la incorporació de la teoria i l’adquisició, mitjançant les comparacions i les reflexions de les meves companyes que feien practiques, d’hàbits i programes d’actuacions. He après què cal per dur a terme un bon projecte de millora i sé què vol dir innovar i millorar en educació. L’única cosa que he trobat a faltar ha estat la relació directa entre els aspectes de fonamentació teòrica i la part pràctica.

L’haver fet les practiques fa tant de temps em dona l’oportunitat de veure les coses amb una distancia, lo qual per una banda penso que té alguna cosa de positiva, però també d’altres negatives. Els aspectes positius són que pots reflexionar en fred, amb distanciament, en l’experiència rebuda en el temps i amb la teoria estudiada a la carrera, malgrat això, el tenir aquesta distància entre la teoria, l’anàlisi de la pràctica sense fer-les al mateix temps, fa que no sigui real. Amb això vull dir que la realitat a les escoles es que hem de fer reflexions i anàlisi in situ, o al manco al mateix dia o setmana, i no al llarg del temps.

Concloent la reflexió diré que ha estat molt estimulant el treballar els aspectes teòrics que hem aprés al llarg d’aquests tres anys amb la pràctica, encara que hagi estat sentint i analitzant els reculls d’experiències de les companyes i no els meus propis.

Seguim aprenent...

Què ha de passar per a que una mestra aprengui?

Com a primera impressió diré que és una pregunta que normalment no es faria cap professional de cap sector, una vegada ja està format i disposa de l’experiència per dur a terme la seva labor Professional..; però això és una utopia, perquè tota persona, formada o no, ha de seguir aprenent, sinó en el camp de la seva professió, sí com a persona que evoluciona i canvia al pas dels anys.

Una mestra ha de tenir constància i saber observar amb atenció i anàlisi tot el que passa al seu voltant, a més sempre ha de tenir inquietuds per seguir millorant i innovant per afavorir els aprenentatges en els nens.

Per a que una mestra aprengui dintre de les aules només ha de passar, al meu parèixer, que estigui atempta a les situacions que allà es donen, tant entre els nens i entre els nens i els adults. Tots seguim aprenent de manera constant, conscient o inconscientment, adquirint destreses i habilitats que potser encara no havíem descobert que les teníem o que les hem anat adquirint amb l’experiència i amb les nostres relacions socials.

També és molt important que les mestres es segueixin formant acadèmicament o si més no, seguir investigant per innovar i millorar la seva tasca educativa.

Per últim penso que és de vital importància seguir oberta a noves experiències, tenir ganes i il·lusió, amb una ment oberta en respecte als canvis i a comunicar-se i relacionar-se amb els seus iguals per seguir interioritzant i adaptant les concepcions i criteris professionals, sempre amb mires de millorar i afavorir el bon desenvolupament general dels infants.

Què cal per a que jo aprengui?

Per a que jo segueixi aprenent ha de passar el mateix que he descrit al primer punt, he de estar atempta i mantenir una actitud observadora, una postura oberta i reflexiva.

Un punt molt important que abans no he citat, i el veig essencial per seguir aprenent és donar-nos temps, espai i actitud amable per poder equivocar-nos i tenir el coratge i la seguritat pròpia de corregir els errors i provocar l’aprenentatge mitjançant l’assaig-error. Perquè moltes vegades tenim la teoria, però desprès ha de venir la pràctica i és allà on te n’adones del que et falta per aconseguir i del que pots millorar...En definitiva:no tenir por a equivocar-nos i tenir les ganes i la força per reprendre i millorar.

Reflexions sobreProjectes de Millora d'algunes Companyes....

Fase 1 : Sobre les exposicions de l’itinerari A

Fes una anàlisi acurada dels plans de millora presentats:

Per a la realització d’aquest punt he cercat tres temàtiques i tres projectes diferents per fer l’anàlisi i la reflexió.

Els projectes enregistrats són els següents:

1.      RACÓ SENSORIAL AL PASSADÍS_ MATERIALS NATURALS

Aquest pla de millora està realitzat per na Lucia a l’esoleta de Sant Agustí, que es de nova creació i això dóna oportunitat a que es puguin crear molt més espais dels que potser es troben fins ara, les educadores estan més obertes a la nova adquisició de propostes i a imaginar nous espais més atractius i més funcionals. L’aspecte que més m’ha cridat l’atenció va ser el lloc estriat per fer la nova proposta d’activitat amb materials naturals, ja que és a un passadís, un espai on tothom que entra a l’escola el pot veure i pot servir per fer activitats conjuntes amb grups heterogenis, això afavorirà la socialització entre tots els nens del centre. A més per la tria del material han demanat col·laboració per part de les famílies, cosa que a les famílies els hi fa sentir que són part del món de l’escoleta, que se’ls fa partícips del desenvolupament i de l’ensenyament als seus fills.

-          Quins objectius té?

Al blog no s’esmenten els objectius concrets de la proposta, però al meu parèixer podria complir alguns tals com oferir un espai de joc obert per a tots els nens de l’escola, socialitzar als infants, crear un nou espai motivador de noves relacions i nous aprenentatges, afavorir el joc espontani amb materials naturals i de reciclatge, entre d’altres.

-          Quin tipus d’aprenentatge promou?

Aprenentatges per experimentació, per pròpia iniciativa, manipulació i reflexió envers allò que es troben i que troben al seu abast per experimentar, fer proves i aprendre mitjançant l’assaig- error.

-          Quina és la seva avaluació?

Al blog no s’esmenta cap tipus d’avaluació.

2.      BLOGS 0-3.

El projecte de millora que té relació amb la creació d’un blog a l’escola l’han realitzat dos grups de companyes, un a Palma i un altre a Eivissa. Aquest és un dels projectes que més m’han agradat, ja que és una cosa ben nova per a la majoria d’escoletes i promulga amb la tan sentida paraula innovació i provoca que el personal docent s’enfronti a les seves pors envers les noves tecnologies i aprengui aspectes importants per poder treballar-les en un futur proper o en el present.

-          Quins objectius té?

Els objectius són crear eines innovadores de recull d’informació general per obrir portes cap a tot el públic que estigui interessat en conèixer l’escoleta i la seva feina, a més de ser una manera de comunicar i fer feed back amb les famílies. Elles mateixes poden entrar i comentar o ensenyar i veure certes activitats, costums i hàbits que sorgeixen i que es fan dintre del centre. Això dependrà de si el blog és públic o només és dirigit a les famílies del centre.

-          Quin tipus d’aprenentatge promou?

Aquest projecte és una millora de centre i no tant una proposta de millora en la qual intervinguin els infants, així que l’aprenentatge que promou és de caire innovador i circumstancial. Promou que les educadores del centre es reciclin i comencin a pensar de manera més global, per arribar de manera més fàcil i còmode a totes les famílies i en general a tot el món que vulgui conèixer què és fa al centre i de quina manera, és a dir, obre les seves portes a tothom.

-          Quina és la seva avaluació?

Per a l’avaluació, aniran valorant les entrades de les educadores del centre, valoraran si el blog s’actualitza i es mou, té entrades i comentaris. Ja que un blog ha d’estar “viu”, amb moviments i canvis; és una eina de comunicació i de feed-back.

3.     LA SALA DE LA LLUM.

Les creadores d’aquest projecte han estat na Marta i na Nieves del grup d’Eivissa i  han formulat una proposta ingeniosa i creativa, ja que han inventat un espai dintre l’escola que estava en desús, elles l’han aprofitat per dur a terme la proposta. Això em sembla una molt bona idea, ja que perquè tenir un espai sense utilitzar, si podem crear noves propostes d’activitats i joc per aprofitar-ho.

-          Quins objectius té?

·         Descobrir nous espais i materials.

·         Descobrir el món de les llums i ombres.

·         Experimentar i crear produccions amb pintura de dits.

·         Aprendre mitjançant les hipòtesi pròpies.

·         Perdre la por a la foscor.

-          Quin tipus d’aprenentatge promou?

Al meu parèixer promou aprenentatges de tipus experimentals i vivencials, ja que els infants aprendran certs aspectes de la llum, certes coses mitjançant la pròpia experiència, contrastant i fent hipòtesi que potser en vàries sessions podran interrelacionar i d’aquesta manera arribaran a interioritzar..., no entendran perquè però sabran que si fan això i no lo altra passa això....aprendre per assaig-error i per proves experimentals (acció- reacció).

-          Quina és la seva avaluació?

L’avaluació la realitzen mitjançant els següents recursos:

·         Observació

·         Documentació: fotos i vídeos.

·         Plafó.

·         Registre narratiu.

·         Notes de camp.

 Comparant amb les meves pràctiques:

-       Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?

Sincerament, l’únic projecte que m’ha semblat innovador ha estat el del blog a l’escola; ja que els altres dos ja han estat utilitzats al llarg dels anys a moltes escoles. Això no vol dir que no sigui una bona pràctica dintre l’escola ni que no sigui interesant i atractiva per als nens, però són menys innovadores que la del blog a 0-3.

M’ha resultat bastant atractiva la proposta de crear una sala de la llum a l’escola, ja que es poden treballar molts aspectes relacionats amb la coordinació motriu fina i gruixuda, aspectes relacionats amb la creativitat, amb els sentits de la vista i el tacte (depenent dels materials que s’hi introdueixin per manipular), però sobretot pot ser un espai de creació que desperti la imaginació i la sorpresa; cosa tan estimada per als infants.

-          Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?

Al meu parèixer podria incorporar totes les idees i totes les propostes al meu repertori professional, ja que totes em semblen bones pràctiques i sempre són bons recursos per a treballar a l’escola. Sobretot hauria d’incorporar la novetat de ser més emprenedora en quant a les noves tecnologies, que tan poc m’agradaven fins ara.

-          Quines dificultats i obstacles hi veig?

La majoria d’obstacles a les escoles es basen sempre en el mateix:

·         El temps.

·         Els espais.

·         Els materials: d’on els traurem?

·         Els/les educadores que no volen fer innovacions, canvis o modificacions a les seves programacions de sempre, no saben adaptar-se a les noves èpoques i no els hi agrada canviar allò que ja saben fer i que han fet sempre de la mateixa manera.

Fase 2: Sobre les exposicions de l’itinerari B:

-          Què he après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació?

Una de les qüestions que he incorporat al sac dels meus aprenentatges  és la diferència entre plans de millora- bones pràctiques i innovació.

Ara sé que un pla de millora, com la mateixa paraula diu, ha de ser un projecte ben plantejat, ben organitzat, ben pensat- reflexionat i programat; amb una coherència i a amb un fil conductor. Un pla pensat i reflexionat, elaborat per a resoldre certes possibles mancances o per canviar certs aspectes per tal de millorar la pràctica educativa. Pot ser una millora de centre, d’aula, de professorat, d’espais o de materials entre altres tipologies de millores que poden existir dintre d’un centre educatiu. Per a poder dir que és un pla, penso que ha de tenir una coherència, un fil conductor, una justificació pedagògica basada en l’experiència o en teories de l’educació o similar. Ha de seguir unes pautes d’actuació i ha de ser complert, reflexionat, documentat i avaluat.

               A diferència d’un projecte o pla de millora, una bona pràctica pot ser una manera de treballar, un rol de l’educador, una rutina, una activitat concreta creada amb uns objectius concrets d’aula o de centre, amb o sense documentació i avaluació. No cal que estigui tan reflexionada ni que segueixi un fil conductor tan exhaustiu com els projectes de centre o aula. Malgrat que no cal que disposi de procés avaluador ni que sigui documentada, sí seria convenient que la tingués i al meu parèixer si seria necessari que tota bona pràctica es basés en una fonamentació teòrica, una justificació pedagògica i uns objectius clars, ja que si falta això, no es té constància del perquè de fer aquesta bona pràctica educativa. Una bona pràctica pot ser innovadora o no, ja que moltes bones pràctiques són reculls d’experiències que han funcionat i que han set estudiades al llarg dels anys i que no són nova doses, però sí funcionen per aconseguir uns objectius i amb una finalitat concreta que les fa ser bones pràctiques.

               I pel que fa a la paraula innovació educativa, penso que innovació vol dir fer alguna cosa nova que mai s’hagi fet al centre o a l’aula allà on es pretén fer..., no és només un canvi o una novetat, ja que canvi pot ser tornar enrere perquè s’ha comprovat que el que s’estava fent abans complia de manera més fidel amb els objectius i amb la finalitat, i innovació no podria ser mai tornar enrere. Al meu parèixer innovar vol dir canviar a millor amb una mirada a coses ingenioses i innovadores, amb el sentit de que mai s’ha fet a l’escola.

En referència a l’avaluació, penso que és de vital importància que sempre hagi un pla avaluador d’allò que es fa i a més a més de les actuacions docents, és a dir, que el personal docent també s’autoavaluï. Una avaluació extensa on es valorin la majoria d’aspectes importants, per tal de millorar i poder prendre unes bones decisions en el futur proper.

Com a conclusió diré que tot canvi, tota innovació i tot projecte de millora (ja sigui de centre o aula) ha de crear-se amb intencions de millorar i afavorir el complet desenvolupament dels infants, i que tot està molt interrelacionat i que una cosa va enllaçada a un altre.

-          Elabora un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits.

Treball grupal. Reflexió envers l'avaluació dels projectes de millora.

Aquí vos deixo el treball realitzat pel grup de feina de l'itinerari B; que ja varem realitzar les pràctiques mentre feiem el cicle superior d'educació Infantil.

Plans de Millora vs. Bones Pràctiques

View more presentations or Upload your own.

Més propostes de millora....

PROJECTE DE MILLORA A LES ESCOLETES 0-3 ANYS

Un altre dels projectes de millora per a les escoletes de primer cicle d’infantil que he trobat per internet ha estat el que, les mateixes creadores (anònimes) van anomenar “Traspàs de l’etapa 0-3 a 3-6 anys”, i que al meu parèixer té una importància vital per a l’equilibri i benestar psicoemocional i general dels infants que passen d’un cicle a un altre. Això comporta un gran canvi a tots nivells, ja que els infants canvien de centre, canvien d’amics, canvien de mestres, deixant enrere tot lo viscut fins al moment, carregant d’aquesta manera la seva bossa d’experiències i aprenentatges, però enfrontant-se a una nova situació que, com a tots quan comencem qualque cosa nova, pot viure amb por, tristesa, angoixa, en el cas d’alguns infants. Per això és importantíssim fer una bona entrada escalonada al centre educatiu (període d’adaptació) i si ho fem des de la mateixa escoleta encara molt millor ja que estirem anticipant la nova situació, perquè així l’infant pugui anant assimilant-la quan abans millor.

            Aquest projecte consisteix en la creació d’una programació d’activitats especials per començar a treballar l’adaptació i la posada en marxa del canvi a l’escola “dels majors” com normalment se’ls hi sols dir als infants d’aquestes edats.  Els autors o autores d’aquest article esmenten com a finalitat  del projecte, el donar pautes, idees o suggeriments per facilitar aquesta etapa d’adaptació i així ajudar al benestar psicoemocional del nens, podent evitar d’aquesta manera els neguits, les pors i demés emocions viscudes amb el canvi.

            Com ja ens deia en Bowlby en la seva teoria sobre l’apego, les futures relacions interpersonals dels infants dependran en gran mesura de les primeres relacions i primers vincles afectius que l’infant estableixi amb la seva persona de referència, que serà la mare en primer lloc, pare en segon lloc, familiars i el personal professional de les escoletes (els quals passen gran part del dia amb ells); tot això determinarà en el nen la seva particular manera de relacionar-se.

“El vincle segur implicarà l’establiment d’un sentiment de seguretat, mentre que les disrupcions significatives tempranes, produiran inseguretat, tensió i angoixa.” (http://sicolog.com/?a=1685).

 Per evitar aquestes disrupcions significatives haurem de tenir molt en compte el procurar establir un bon vincle afectiu amb els nens des de el primer moment. Per això penso que es una bona idea formular noves propostes tals com aquesta d’apropar als nens a les escoles allà on assistiran el proper curs per a conèixer les instal·lacions, el personal i demés aspectes importants.

Aquest projecte de millora consta en una sèrie de propostes d’activitats i programes diversos amb uns objectius específics per a cada una de les propostes.

Les propostes son les següents:

La primera es basa en realitzar una sèrie de trobades entre l’escoleta i l’escola (primer i segon cicle d’infantil), per tal de que es donin a conèixer i puguin establir un primer nexe d’unió.

Primerament organitzarien trobades formals entre el personal docent de l’escoleta (les i els educadors d’aquells nens que han de passar a l’escola) i els mestres del segon cicle.  

En segon lloc organitzarien una trobada entre les famílies dels nens de l’escoleta i els de l’escola.

Al meu parèixer la primera suggerència ,basada en organitzar reunions entre personal docent dels dos cicles, em sembla una idea molt bona i inclús m’atreviria a dir imprescindible per afavorir l’adaptació i la bona introducció dels nens a les noves aules, que els mestres puguin saber més o menys a quin nivell general de desenvolupament es troben els nens de la classe. Tot i que no podem obviar la dificultat d’aquesta proposta, degut a que no tots els infants de la classe aniran a la mateixa escola, amb lo qual no afavorim a tots els infants per igual. Les i els mestres de l’escola gran tindran l’oportunitat de conèixer certs aspectes d’alguns dels seus futurs alumnes, però no de tots; i lo mateix succeeix amb els infants de l’escoleta, no tots tindran l’oportunitat de conèixer la seva futura escola.

Una segona proposta seria organitzar una visita a una escola infantil, suposo que lo millor i la tasca més fàcil d’organitzar seria visitar aquella escola que més a prop estigui del centre infantil.

Per finalitzar, es proposa que una mestra de l’escola vengui a visitar als nens de l’escoleta; encara que no s’esmenta la metodologia a seguir, ni les propostes d’activitats a fer durant aquesta visita. Al meu parèixer es podrien organitzar una sèrie de visites per a que aquest o aquesta mestra els hi expliqués cóm son les escoles “dels grans”, els hi ensenyi àlbums fotogràfics que mostrin certes activitats que fan allà, algun vídeo  que els hi mostrin les aules, el pati, etc. Per aconseguir, d’aquesta manera, que els infants estiguin més motivats i esdevinguin conscients del canvi que prompta succeirà.

Les darreres propostes m’ha agradat molt i m’han semblat les més senzilles i útils de dur a terme a les escoles i escoletes.

A la visita a l’escola, es podrien organitzar una sèrie de tallers per tal de que els nens més grans d’infantil els hi mostressin als més petits les seves aules, els seus projectes, els seus treballs, etc.

Un altre de les millores que jo formularia amb l’objectiu d’afavorir a la més prompte adaptació dels nens a la nova escola, seria fer unes xerrades sobre cóm afrontar el canvi a la nova escola, quines estratègies formular i què poden fer els pares per ajudar al seu fill/a en aquests camí. Xerrades dedicades als pares i mares, que es podrien fer a l’ hora que millor els hi anés a la majoria i a la mateixa escoleta. 


En referència al projecte de millora en la seva totalitat, he de comentar que és un pla una mica pobre i que es podria millorar afegint alguns aspectes més concrets que ajudarien a acabar de donar-li forma i de completar aquest projecte de manera total i no tan sols un projecte parcial o a mitges. 

En forma esquemàtica descriuré els aspectes positius que es tracten en aquest projecte:
- Disposa d'una justificació (el perquè).
- Disposa d'uns objectius generals del projecte i per a cada activitat proposada també disposa d'objectius més específics.  
- Disposa d'un recull de propostes d'activitats per a dur a terme i complir els objectius.
- Disposa d'una temporització, encara que manca un bon calendari i programa.


Els aspectes que li manquen al projecte i que per a mi són importants de treballar per a anomenar el projecte com a bon projecte són:
- Unes possibles hipòtesi sobre els obstacles que es podrien trobar.
- Manca un programa per avaluar (abans de fer-lo, durant i desprès), per valorar una gran quantitat d'aspectes importants i ajudar-se així a prendre noves decisicions i saber si ha estat òptim el projecte i perquè. 
- Reflexió i anàlisi conjunt del programa i el pla de millora.

Aquest article el podreu trobar mitjançant el següent enllaç:

http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

"El sentimiento de seguridad no es una condición natural sino un camino potencial de desarrollo, que puede o no ser recorrido".

REVISIÓ DEL MEU CONTRACTE D'APRENENTATGE

En referència a possibles canvis a detallar en quant al contracte d'aprenentatge que vaig fer, pensant en aquells aspectes primordials i aquells objectius que vull plasmar-me com bàsics i principals per dur a terme a les escoles, he de dir que de moment no puc canviar res ja que encara no he fet cap pràctica educativa; per lo tant, encara no he de modificar el meu contracte d'aprenentatge.

Un dels objectius que em vaig proposar aconseguir va ser el de reflexionar abans d’actuar, fer-me unes bones previsions en quant a temporització i avaluació de les activitats, cercar diferents vies d’actuació per a possibles conflictes que sorgeixin i el més important organitzar tasques i un programa d’activitats que tinguin molt en compte els interessos i les necessitats de cada nen. Penso que això serà un objectiu a marcar-me per a tot el temps durant la meva professió, ja que son pilars bàsics a tenir en compte per a tota persona que es dediqui a l’educació dels més petits.

Reflexionant sobre projectes de Millora...

Ressenya del Projecte de Millora:

Introduir el massatge a les escoletes per millorar                                              l'atenció als més menuts.

La ressenya que a continuació exposaré té a veure amb un projecte de millora  que va ser creat per Maria Femenias Andreu com a plantejament de la seva tesis doctoral  defensada a la UIB i que consta en l'elaboració d'un programa formatiu per a professionals de l'educació infantil amb una proposta didàctica per integrar el massatge infantil en l’ etapa educativa de primer cicle d’infantil, per tal d’adquirir els coneixements bàsics per poder dur-lo a terme dintre les escoletes.

Aquest projecte de millora, encara que no hagi estat creat per l’ equip docent propi de cap escoleta en particular, sí està pensat per a dur-lo a la pràctica en totes les escoletes. Tot aquesta tesi investigativa té l’objectiu de mostrar a educadors i educadores infantils la tècnica del massatge, les implicacions que té a l’etapa de primer cicle d’infantil i que ells mateixos la puguin aplicar als infants a les escoles.

Les avantatges i implicacions que té aplicar aquesta tècnica de massatge als infants, segons ens diu la investigadora, son les següents:

-         Millora  la qualitat afectiva i emocional dels infants.

-         Millora el  funcionament de pràcticament tots els sistemes corporals (nerviós, endocrí, immunològic, respiratori, circulatori, gastrointestinal i muscular).

-         Enriqueix el seu desenvolupament i tracta de donar una millor resposta a  les necessitats transitòries o permanents que presenten els nins amb trastorns en el desenvolupament o que tenen el risc de patir-ne.

A més, també aporta plaer sensorial, reforça el vincle afectiu i té una important funció alliberadora de les tensions corporals i emocionals.

“Es parteix de la idea que les escoles infantils tenen per davant el repte de deixar enrere la concepció com a guarderies per a la custòdia i es converteixin en vertaderes escoles de la infància, de manera que contemplin l'atenció afectiva i emocional que els infants necessiten en la primera etapa de les seves vides.”

Al meu parèixer és del tot INTERESANT la proposta didàctica i de formació que fa aquesta investigadora, ja que si parlem d’innovació a les escoles i d’innovar per millorar, perquè no encaminar-nos també cap a aspectes relacionats amb la salut global i emocional dels infants?. Tots sabem que la salut és un tema que es tracta des de les escoles i molt més des de les d’infantil que tenen uns requisits i demandes molt més assistencials i primàries que a les escoles de primària i ja no diguem secundària. Amb això no voldria dir mai que l’etapa de 0-3 anys ha de ser assistencial, sinó que ha de ser educativa en tots els sentits, no obviant la part d’atenció al cos, al desenvolupament general i a ajudar-los a créixer el més harmònicament possible, procurant cercar vies i tècniques diverses que ajudin a complir amb els nostres objectius de currículum, atenent d’aquesta manera  l’educació del cos, de la salut, dels hàbits i manejos bàsics, de l’autonomia, de les relacions socials, de l’educació emocional, etc. Per això penso que és molt positiu que es facin investigacions de tota índole per poder posar-les en pràctica desprès a les escoles, a més de que es plantegin plans d’intervenció i actuació dintre les escoles i plans de formació i reciclatge per al personal docent.

  Un altre de les activitats que es podrien formular a partir d’aquesta bona pràctica que es pot dur a terme a les escoles de primer cicle d’infantil, seria un taller amb les famílies dedicat a instruir-los o ensenyar-los aquestes tècniques de massatge per a que ells també les puguin aplicar a casa amb els seus fills, podent també oferir a la vegada un temps per a tractar dubtes i qüestions relacionades amb certs aspectes que els hi preocupen de la criança dels seus fills.  

En quant a l'anàlisi interpretatiu del projecte en sí, he de comentar que és un pla d'actuació per dur a terme a les escoles de primer cicle d'infantil però que no és projecte de millora realitzat a cap centre educatiu. És un projecte a dur a terme a llarg plaç. Per això penso que no puc avaluar-lo com un pla de millora d'escoleta, sinó com un projecte, pla d'acció pensat per a treallar-lo a les aules. És una investigació acurada i ben fonamentada que dona raons suficients per dur a la pràctica en els centres els massatges als infants. Jo em pregunto si potser això ho hauríem d'anomenar bona pràctica més que projecte de millora, o al manco reflexionar sobre quins seran els aspectes que faran d'això una bona pràctica o un projecte de millora. 

Es convertirà en un projecte de millora en el moment en que estigui programat, sigui constant, planificat, reflexionat, avaluat i tingui un fil conductor basat en una teoria, amb uns objectius i un pla d'acció coherent amb la ideologia del centre i amb els objectius desijats. Mentre tant, si només es proposen dur a terme aquesta pràctica educativa- docent sense raonar els detalls, els possibles inconvenients i sense planificació, justificació i avaluació, serà qualificada com a una bona pràctica docent, perquè afavorirà al bon i potser millor desenvolupament general dels infants, però no com a projecte de millora. 

 El link d'aquest article és el següent:
http://www.uib.es/digitalAssets/132/132640_1_reportatge_de_la_tesi.pdf