Quin tipus de mestra vull ser?

Per a mi un mestre ideal ha de tindre un cert caràcter i unes certes competències bàsiques apreses i ben interiorizades, ha de ser coherent amb allò que promulga i estar motivat a millorar en tot moment. En línees generals al meu parèixer tot mestre hauria de complir aquests requisits, si més no, en la majoria d’aquestos, ja que tots són éssers humans i no som perfectes.

 Ha de procurar ser una Persona:

Observadora

Atempta
 Amigable / Simpàtica
Empàtica
Alegre
Carinyosa / Cordial
Flexible
Comunicativa
Compassiva
Estructurada / Organitzada
Col·laboradora / No competitiva
Respectuosa / Tolerant
Creativa
Motivada per seguir aprenent i oberta a noves idees.
Animada per la seva labor educativa i amb energia per a educar  amb valors.
Coherent amb allò que vol ensenyar i el que fa.
 Atempta a procurar evitar caure en la rutina i a no fer les coses sense un fil conductor coherent amb la línea educativa del centre i amb els seus valors com a mestre.
Persona que s’autovalora, per prendre decisions i millorar les seves competències.
Persona que cerca estratègies, procediments diversos i recursos per resoldre problemes i que sap demanar ajuda si li cal.
Persona reflexiva envers els aconteixements i la seva actuació professional.
Persona que elabora hipòtesi sobre per què passa un fet concret i sap identificar els seus punts febles i les pròpies creences envers la seva labor com a professional del món educatiu. 
Persona que es segueix formant, revisa i basa la seva programació i objectius docents en la fonamentació teòrica.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant?

 En general, es podria dir que el perfil dels dos mestres ha de seguir el mateix camí, el mateix perfil i la mateixa línea pedagògica tant a un cicle com a l’altre. Però també penso que es podrien diferenciar una mica en la seva línea d’acció, ja que les metodologies i les propostes d’actuació en una etapa i en un altre són diferents, tan diferents com ho són un nen d’un anyet i un altre de dos anyets (encara que siguin dintre el mateix cicle), i tant com ho són dos infants de la mateixa edat nascuts en diferents mesos de l’any, i inclús aquells nascuts el mateix dia del mateix any. Amb això vull dir que el perfil que haurem de seguir no pot venir marcat per una única manera d’actuar i una única forma de pensar; encara que sí es pot generalitzar  el fet que sí es necessiten uns recursos pedagògics, uns valors, un caràcter i unes actituds mínimes per a ser un bon mestre tant del primer com del segon cicle.

Penso també que es molt important conèixer les característiques dels infants de tals edats, encara que hagi diferències entre els mateixos. És important atendre les seves necessitats cognitives, socials, maduratives i d’aprenentatge de la manera més individualitzada possible.

Malgrat tot això, penso que podria ser diferent el perfil d’una mestra de 0-3 anys i un altre de 3-6 anys, en quant a la dinàmica dintre de les aules i a les actituds i requeriments que els hi fem als infants; ja que no podem demanar el mateix a un nen de 2 anys que a un de 5, en tots els aspectes del seu desenvolupament. Tot això hem fa dubtar sobre si hem de ser més flexibles durant la primera etapa d’infantil i més estrictes durant la segona etapa, ja que els infants son més autònoms i conscients del que fan, com i perquè. Jo penso que podríem dir que sí i que no; ja que el grau d’exigència podria ser el mateix, però per a cada edat i nen se li exigirà allò que estigui al seu abast i no coses que potser encara no saben o poden fer.

 Un altre factor, que al meu parèixer la podria diferenciar, i que no hem d’obviar és el tipus d’esgotament, físic o mental, que pateixen els/les mestres dintre a una escola, tant a les de primer cicle com a les de segon cicle.  A una escola 0-3 l’esgotament pot ser més de caire físic, ja que la mestra passa molta estona al terra, agafant als infants, movent les articulacions per donar de beure, menjar, o per jugar amb ells. A una escola de segon cicle l’esgotament pot ser més de tipus mental, ja que els infants són més autònoms i tenen més adquirida la part social i del llenguatge, i no requereixen tant l’atenció física visible de la mestra; això també es degut a que poc a poc van establint vincles amistosos amb els companys i prefereixen jugar amb ells més que amb les mestres. Només em queda detallar que tant a una escola com a una altre es poden donar els dos tipus d’esgotaments, segons el moment, els alumnes, els companys de feina, el lloc on es troba l’escola, i les relacions personals i humanes que es donin dintre de la mateixa, entre d’altres factors. Per això haurem de reforçar el nostre cos i la nostra ment amb certes activitats alienes a les educatives per tal d’ajudar-nos a dur aquest esgotament de la millor forma possible.

 Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle Formatiu?

Al centre on jo vaig realitzar les pràctiques de cicle formatiu hi havia diferents tipus de mestres. En general puc dir que totes eren alegres i simpàtiques, comunicatives, empàtiques amb els infants i força tolerants. Totes es mostraven amables amb nosaltres i no oferien cap impediment a que poguéssim interactuar a les aules i a oferir-nos la seva ajuda en quant a resoldre els dubtes i les peticions que necessitéssim.

Malgrat això la sensació que jo tenia era de que era una escoleta on no es tenia massa en compte el currículum, no solien avaluar i molt menys s’avaluaven a elles mateixes. En general, em semblava que quasi totes havien caigut en la rutina i en el fer lo just per a que els infants anessin aprenent, però realment faltava ímpetu, motivació i ganes d’innovar per a millorar la seva tasca educativa. Era com si s’haguessin acomodat a fer sempre el mateix i a no esforçar-se més del compte o més del que fos necessari.

 Hi ha haver dues educadores que em semblaven un model a seguir, dues mestres que s’implicaven i se les veia sempre dispostes a canviar i millorar, preocupades sempre i en primer lloc per als infants i no tant per la seva comoditat.

Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el que vas veure.

 Les semblances són les següents i diferències eren les següents:

      - Eren persones amables, alegres, dinàmiques i es preocupaven pel bon desenvolupament dels nens i el seu benestar general dintre de l'escoleta; eren observadores i procuraven adaptar-se a les necessitats dels nens, encara que no documentaven, no s'autoavaluaven per poder millorar i no eren gaire innovadores, em va donar la sensació de que havíen caigut en la rutina i no s'esforçaven  molt en crear noves situacions d'aprenentatge i en reciclar-se com a professionals del món docent.

 Quin tipus de mestre vols ser?

A mi m’agradaria ser una mestre que complís totes les característiques que he marcat al primer punt de l’exercici, però també hem de ser conscients de la dificultat de seguir aquestes passes cent per cent, ja que tots nosaltres patim certes dificultats per unes o altres qüestions, al igual que a cada un de nosaltres se’ns dóna millor una o una altre cosa, cada un de naltros té uns defectes i unes virtuts, amb lo qual ens costarà més aconseguir unes fites o unes altres.

 Però això no ha de ser una excusa per deixar d’intentar millorar la nostra pràctica docent i en general millor persona.

Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

 Per a mi no ha hagut grans canvis en quant a la percepció de què és ser una bona mestra i quins són els camins a seguir per arribar a ser-ho. Encara que el que sí ha evolucionat han estat els coneixements sobre què necessiten els infants i cóm cercar certes vies diferents per arribar al mateix punt, cóm treballar certes competències i cóm avaluar,de quina manera observar i documentar, al igual que les estratègies a seguir si vols respectar les diferencies i abordar les necessitats de tot l’alumnat.