Reflexió final sobre el meu procés d’aprenentatge

Com a reflexió final diré que penso que he après a ser més conscient de les meves necessitats, dels meus punts forts i febles en quant a la incorporació de la teoria i l’adquisició, mitjançant les comparacions i les reflexions de les meves companyes que feien practiques, d’hàbits i programes d’actuacions. He après què cal per dur a terme un bon projecte de millora i sé què vol dir innovar i millorar en educació. L’única cosa que he trobat a faltar ha estat la relació directa entre els aspectes de fonamentació teòrica i la part pràctica.

L’haver fet les practiques fa tant de temps em dona l’oportunitat de veure les coses amb una distancia, lo qual per una banda penso que té alguna cosa de positiva, però també d’altres negatives. Els aspectes positius són que pots reflexionar en fred, amb distanciament, en l’experiència rebuda en el temps i amb la teoria estudiada a la carrera, malgrat això, el tenir aquesta distància entre la teoria, l’anàlisi de la pràctica sense fer-les al mateix temps, fa que no sigui real. Amb això vull dir que la realitat a les escoles es que hem de fer reflexions i anàlisi in situ, o al manco al mateix dia o setmana, i no al llarg del temps.

Concloent la reflexió diré que ha estat molt estimulant el treballar els aspectes teòrics que hem aprés al llarg d’aquests tres anys amb la pràctica, encara que hagi estat sentint i analitzant els reculls d’experiències de les companyes i no els meus propis.

Seguim aprenent...

Què ha de passar per a que una mestra aprengui?

Com a primera impressió diré que és una pregunta que normalment no es faria cap professional de cap sector, una vegada ja està format i disposa de l’experiència per dur a terme la seva labor Professional..; però això és una utopia, perquè tota persona, formada o no, ha de seguir aprenent, sinó en el camp de la seva professió, sí com a persona que evoluciona i canvia al pas dels anys.

Una mestra ha de tenir constància i saber observar amb atenció i anàlisi tot el que passa al seu voltant, a més sempre ha de tenir inquietuds per seguir millorant i innovant per afavorir els aprenentatges en els nens.

Per a que una mestra aprengui dintre de les aules només ha de passar, al meu parèixer, que estigui atempta a les situacions que allà es donen, tant entre els nens i entre els nens i els adults. Tots seguim aprenent de manera constant, conscient o inconscientment, adquirint destreses i habilitats que potser encara no havíem descobert que les teníem o que les hem anat adquirint amb l’experiència i amb les nostres relacions socials.

També és molt important que les mestres es segueixin formant acadèmicament o si més no, seguir investigant per innovar i millorar la seva tasca educativa.

Per últim penso que és de vital importància seguir oberta a noves experiències, tenir ganes i il·lusió, amb una ment oberta en respecte als canvis i a comunicar-se i relacionar-se amb els seus iguals per seguir interioritzant i adaptant les concepcions i criteris professionals, sempre amb mires de millorar i afavorir el bon desenvolupament general dels infants.

Què cal per a que jo aprengui?

Per a que jo segueixi aprenent ha de passar el mateix que he descrit al primer punt, he de estar atempta i mantenir una actitud observadora, una postura oberta i reflexiva.

Un punt molt important que abans no he citat, i el veig essencial per seguir aprenent és donar-nos temps, espai i actitud amable per poder equivocar-nos i tenir el coratge i la seguritat pròpia de corregir els errors i provocar l’aprenentatge mitjançant l’assaig-error. Perquè moltes vegades tenim la teoria, però desprès ha de venir la pràctica i és allà on te n’adones del que et falta per aconseguir i del que pots millorar...En definitiva:no tenir por a equivocar-nos i tenir les ganes i la força per reprendre i millorar.