El meu concepte d'infant.

Què és per a mi un infant?...., com a descripció bàsica d’infant trobem que,  segons esmenta  la R.E.A.,  la paraula infant correspon a una persona que té pocs anys, que té poca experiència i que obra amb poca reflexió , és a dir  una persona de curta edat que  com a conseqüència d’això és una persona amb poca experiència a la vida. Però això és només una descripció bàsica i molt senzilla d’infant, quan en realitat aquesta paraula podria englobar moltíssims més aspectes i característiques personals tals com podrien ser la espontaneïtat, la falta de prejudicis, la sinceritat, la credulitat, la llibertat d’actuar sense pensar en els demés (egocentrisme), persona amb la capacitat de somiar i imaginar mons màgics irreals i viure’ls com si fossin reals, alegria, sinceritat, entusiasme, espontaneïtat, diversió, esperit per aprendre, immaduresa, dependència i necessitat d’amor entre d’altres. Totes elles descriurien, per a mi, a un infant d’una manera comú i general ; ja que desprès hem de pensar que, al igual que per a tota la resta d’éssers humans , cada persona és individual i diferent a la resta i això també engloba als infants. La personalitat i els recursos dels que vagi disposant al seu entorn faran que l’infant s’encamini cap a una persona adulta amb certes característiques pròpies. Per tot això penso que és important concebre a l’infant com a una persona que està en una etapa determinada de la vida, no com a una persona que encara no és completa, que està en projecte de ser-ho. Son personetes en formació que aniran interioritzant i adquirint competències i coneixements a mida que van vivint experiències gràcies a les persones que al seu costat es troben. Per això hem de procurar ser bons models des de l’inici de la seva vida, perquè de naltros dependrà que el nen tingui bons exemples d’actuació, de pensament, de valors, d’actituds, per tal de desenvolupar les seves aptituds innates en ells mateixos.

De forma comú es sol dir que els nens son com esponges perquè ho capten tot i son capaços d’actuar i comentar aspectes subtils del nostre comportament dels quals ni tan sols nosaltres mateixos ens adonem..., per això serà bàsic i imprescindible donar bons exemples.

Perquè la infància és una època clau de la vida, en la qual es configuren tots els ressorts afectius e intel·lectuals del individu i el bon desenvolupament dependrà en gran part d’aquests models d’aprenentatge.

             El nen és un agent actiu en les decisions que li afecten i en totes les activitats d’interacció amb els demés. Des de petit hem de procurar tenir en compte les seves peticions, fer-los partícips de les decisions que li afecten i aconseguir que sigui agent actiu que contribueix a satisfer les seves pròpies necessitats i la de la resta de persones que l’envolten. 

Així podem adonar-nos, i  és per tots conegut que el concepte d’infància ha anat canviant al llarg del temps des de l’antiguitat on no es reconeixia a la infància com etapa  amb les seves característiques i necessitats pròpies fins al S.XVII que es va arribar al sentiment d’infància apropant-se al sentiment d’infància actual.

Acabaré la meva reflexió amb unes frases que m’han agradat sobre la infància:

"La base de lo que uno va a ser sucede en los tres primeros años de la vida."

John Malkovich (nacido en 1953), actor estadounidense.

"La palabra progreso no tiene ningún sentido mientras haya niños infelices."

Albert Einstein (1879-1955), físico estadounidense de origen alemán.

"Los niños hallan el todo en la nada; los hombres, la nada en todo."

Giacomo Leopardo (1798-1837), escritor italiano.