Un dia normal a l'escoleta de pràctiques...

El meu record envers el dia a dia a l’escoleta on vaig fer pràctiques és encara molt viu, les meves sensacions i experiències viscudes varen ser els detonants per a seguir formant-me en educació i triés fer la carrera de mestre.

A continuació vos contaré cóm era el dia a dia a la meva escoleta en pràctiques; però no ho faré, sense abans dir-vos que les meves pràctiques varen durar sis mesos i durant aquest temps vaig poder practicar i observar tres de les quatre classes que a l’escoleta hi havia. Vaig estar durant 2 mesos a cada aula.

L’escola s’organitzava segons els següents trams d’edats:

1. Aula de nadons: 4 mesos- 1 any.
2. Aula de segon nivell: 1 any – 2 anys.
3. Aula de tercer nivell: Infants de 2 a 3 anys nascuts entre el mesos de juny i el mes de desembre.
4. Aula de quart nivell: Infants de 2 a 3 anys nascuts entre els mesos de gener i juny.

Segons les diferents edats la jornada educativa dintre de les aules i fora d’aquestes transcorria d’una manera o d’un altra. Totes les aules eren iguals, en lo que a mides es refereix, però es diferenciaven en l’organització de l’espai, que estava distribuït segons la seva funcionalitat envers les necessitats de cada tram d’edat i els materials que allà es disposaven.

Començaré explicant de manera general com funcionava l’aula de nadons, en la qual hi havia 7 infants; 3 nenes i 2 nens. Al moment que jo vaig arribar a l’aula, estava arribant la primavera i la majoria d’infants ja caminaven, amb lo qual la dinàmica d’aula i d’activitats era cada vegada més activa i passaven molt de temps a l’aire lliure, ja que tant les educadores com el centre en general anaven fent canvis segons les necessitats dels nens i les possibilitats de joc segons l’estació de l’any en la que es trobaven; és a dir: que les educadores s’adaptaven a les necessitats dels infants.

A primera hora mentre els infants que ja havien arribat al centre jugaven al seu ritme i baix l’ullada de la mestra, la resta de nens anaven arribant a l’aula, això era possible fins les 9 i mitja del matí. Desprès d’aquesta estoneta de joc compartit i lliure es preparaven els esmorzars, que el cuiner preparava, i que les educadores donaven als infants dintre de l’aula. L’esmorzar consistia en papilla de fruites i alguna galeta pels que ja les podien menjar; o un biberó pels que encara no menjaven papilla.

Aquesta aula és la més especial de totes, ja que els infants nadons es diferencien moltíssim els uns dels altres, només amb uns mesos de diferència els nens porten unes rutines envers els bioritmes (alimentació, descans, motricitat, etc.) molt diverses.

Desprès de l’esmorzar hi havia alguns nens que dormien una petita migdiada que solia ser de trenta o quaranta minuts. Quan els infants es despertaven sortien a jugar a l’exterior, on es preparava un petit espai delimitat amb barreretes per a ells. La jornada era bastant similar durant la setmana, encara que les educadores cada cert temps anaven organitzant propostes de joc diferents relacionades amb certes competències com per exemple jocs musicals (amb instruments i cançons), jocs sensorials (tacte, gust i olfacte), jocs motrius amb materials de psicomotricitat, jocs que tinguessin relació amb el desenvolupament del llenguatge com per exemple la identificació d’imatges conegudes pels nens i el seu so corresponent (cotxes, motos, animals, etc...).

Desprès d’això arribava l’hora del dinar, i al igual que per a l’ esmorzar, les educadores donaven dintre de l’aula.

Aquí he d’esmentar que quasi tots els nadons que havia dintre aquesta aula marxaven entre la una i la una i mitja per anar a dinar a casa, amb lo qual només romanien a l’aula tres infants. Desprès de dinar tornaven a fer la migdiada, acompanyada en tot moment per una educadora que els hi posava una musiqueta suau per ajudar-los a conciliar la son, i que feien als bressols de la sala de dormir. Els infants eren despertats per els mateixos pares que entraven a la sala per aixecar-los i dur-los a casa. Si els infants es despertaven abans d’això, es quedaven jugant lliurement a l’aula fins que arribaven els pares.

La resta d’aules feien més o menys el mateix, diferenciant-se pel tipus d’activitats i perquè no feien una migdiada a mig matí (només els que ho necessitessin) i que les activitats de joc eren més llargues i amb una intenció més directa cap a adquirir certes competències (autonomia, llenguatge, motricitat fina i grossa, etc).

A continuació ho descriuré a mode de síntesi, detallant els punts més importants:

• Començava la jornada jugant lliurement mentre arribaven tots els nens de la classe.
• Passaven llista ajudant-se de suport fotogràfic i emprant una cançoneta per saludar als companys i dir bon dia.
• Feien una estoneta de jocs compartits dintre de l’aula. A l’aula dels més grans es feien jocs per racons, on cada nen estriava el racó de joc on volia anar.
• Rentar mans, canvis de bolquers (en el moment que ho necessitessin) o anar al lavabo abans d’anar a esmorzar.
• Per anar a esmorzar feien una filera i es dirigien al menjador (esmorzaven tots a l’hora, ajudats per les educadores).
• Desprès d’esmorzar tornaven a anar al lavabo i desprès sortien al pati a jugar (30- 40 minuts). Al pati hi havia una zona de joc motriu, un arener i disposava d’un espai gran amb gespa on els nens i nenes podien jugar a la pilota. Es treia un material divers per complementar el joc lliure dels nens i nenes.
• Al tornar a les aules es feien les activitats del dia. Cada aula tenia un cronograma amb les dies de la setmana i les activitats per a cada dia.

A continuació anomenaré les activitats que hi havia:

-       Expressió artística: en aquesta escoleta no hi havia aula-taller, amb lo qual les activitats d’expressió artística es feien dintre de l’aula i asseguts a les cadiretes. Entre els materials que empraven estava la plastilina, el fang, pintura de dits, ceres, pinzells i rodets i rodoladors per als més grans.

-       Expressió musical: Jocs musicals amb instruments i cantar cançons.

-       Psicomotricitat: Hi havia un espai destinat per a fer la psicomotricitat amb mòduls, teles i pilotes.

-       Racons de joc: Les aules dels més grans tenien uns espais de joc delimitats, on cada un d’ells triava allà on volia anar a jugar, els racons eren el de la cuina, el de la lectura, el de la son, el dels cotxes i el de les nines. Però aquí he  de dir que realment no s’empraven més que per fer una classificació del material a l’abast, ja que els infants agafaven aquests materials i anaven a jugar allà on més els hi agradava estar.

• Durant aquest moment també es feien les propostes i les activitats més dirigides a fer algun treball concret com ara el regalet per al dia del pare/mare o similar.
• Una vegada més anaven al lavabo, posaven les bates i els pitets i rentaven mans per anar a dinar.
• Desprès de dinar cada grup anava a la seva aula per passar la darrera estoneta abans d’anar a dormir o d’anar al pati cobert mentre arribaven les famílies per recollir-los.

Es preparava una única sala amb matalassos al terra, cada un amb el coixí i la manteta de cada nen, per anar a dormir la migdiada. Els mateixos pares eren els que entraven a la sala i els despertaven per dur-los a casa. Sempre hi havia una encarregada de controlar aquesta sala, mentre tant la resta d’educadores anaven a dinar.

1.     Què fan els infants en un dia típic?

Els infants fan moltes coses en un dia típic i en general a l’escola. Els  nens aprenen comportaments, aprenen hàbits d’higiène i d’autonomia, aprenen a comunicar-se, a estimar als companys i als adults, aprenen a afinar sensacions, a establir vincles afectius, a discriminar i saber què toca fer en cada moment segons les circunstàncies i contexts, entre altres moltes coses de caire més instrumental i de caire cognitiu.

Les accions del nens en un dia típic podrien ser les següents:

- Parlar, Riure, Ballar, Escoltar, Acariciar, Mimar, Barallar-se, Còrrer, Saltar, Caminar,  Cridar, Plorar, Sentir, etc...

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Jo penso que això ho decideixen entre totes les educadores conjuntament amb direcció i que ho posen en comú a la primera reunió de curs.

3.    Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

Tots els comportaments i totes les reaccions que té la mestra serveixen de model per aprendre o per desaprendre certes conductes i certes maneres de fer. Per això hem de tenir sempre present el coneixer-nos i adonar-nos de qué estam fent i com ho fem perquè tot és important a l’hora d’educar i mostrar coses als infants.

4.    Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules estan organitzades per trams d’edats, tal com he esmentat anteriorment, les rutines i els horaris venen marcats per la conselleria i estan relacionats amb les competències a treballar segons el currículum d’educació per a la primera etapa d’infantil.

5.    Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants aprenen a socialitzar-se i a relacionar-se amb els seus iguals i amb tot el seu entorn durant tota la vida, iniciant-se amb la família, l’escola, el barri i demés amics propers.

A l’escoleta els infants interactuen lliurement amb qui volen i com volen, sempre procurant educar-los per a que mantinguin una perspectiva amable amb la resta de persones que amb ell es troben, i no evitant els conflictes (que sempre existeixen), sinó ajudant-los a superar-los i arreglar-los de la millor manera possible; fent que raonin ells mateixos envers la perspectiva de l’altre i promovent una personalitat empàtica, que sap defensar els seus drets però també entén els drets dels altres. Hem de tenir en compte que això per als infants menors de tres anys és una tasca molt difícil, ja que viuen en l’egocentrisme i no entenen més enllà del “jo”; per tant s’ha de procurar mantindre un ordre social sense preferències entre els infants i ajudar-los a sortir d’aquest egocentrisme de la millor manera possible. El mateix passa en el cas de compartir objectes i de treballar en equip, de vegades sorgeixen conflictes que s’han de resoldre posant unes normes bàsiques i que sàpiguen que les han de complir per el benestar de tots.

6.    Com interactuen amb el mestre/a?

El meu record és que la majoria d’ infants gaudien molt de la companyia de les mestres, volien jugar amb elles i els hi demanaven certes coses per a que els ajudassi o perquè les veigessin i així tenir el seu consentiment i el seu reforç visual positiu. Però també havia d’altres infants que no els importava tant la mirada atenta de la mestra, sinó que anaven més pel seu compte, jugant sols o jugant amb altres companys, però bastant independents i que no requerien massa l’atenció de la mestra.

Els infants sabien que la mestra era la que manava en aquell lloc, sabien que per fer tal cosa havien de demanar-la permís i per unes altres podien actuar com ells volguessin, encara que com es normal, no sempre succeia de tal manera i la mestra havia de recordar-los aquestes normes, les quals eren normes verbalitzades perquè a cap de les classes havia un panell amb fotografies o imatges que reflectissin aquestes normes de convivencia bàsiques.

7.    Com s’interectua amb les famílies?

Les famílies eren acollides des de el primer moment amb alegria i bon humor, interès i confiança. Els pares i mares entraven al centre i sempre podien ficar-se dintre les aules durant els moments de trobada (entrada i sortida). En una de les aules que hi vaig estar, estaven fent les disfresses de carnestoltes i els pares varen ser convidats a un taller de creació de les mateixes. Aquesta trobada va ser un moment molt maco, on els pares i mares xerraven de les seves coses, compartint experiències i podent resoldre certs dubtes o inquietuds envers algun tema concret de la criança dels seus fills.

Un altre activitat que vaig poder viure en aquesta escola va ser l’anomenada “el dia del protagonista”, on un dia de la setmana un nen/a de l’aula convidava a algun membre de la família per a que vinguessi a fer un taller, una activitat o qualsevol cosa que a ells els hi agradés fer. Va ser una experiència molt bonica i molt interessant, els nens estaven molt orgullosos i es sentien de veritat protagonistes per un dia.

En tot moment vaig veure que sempre se’ls hi oferia una mirada atenta i una atenció personalitzada quan contaven o preguntaven alguna cosa a les mestres, encara que fos a darrer hora durant els cinc o deu minuts de xerrada quan venien a buscar als infants. Al meu parèixer això és molt important, encara que també hem de saber posar límits i demanar-los que si tenen alguna cosa important a dir o a preguntar poden demanar una tutoria un dia a la tarda per poder atendre’ls millor i naltros també poder explicar-nos millor.