1. Una de les experiències que més m’ha agradat conèixer ha estat la que sorgeix a partir d’un element tan essencial , vital i comú al nostre entorn i necessari per a la nostra vida com és la llum.
Una de les raons de la meva tria ha estat el plaer i el gust que he sentit al llegir aquesta experiència amb la llum; la qual té relació directa amb lo esmentat al primer paràgraf. Al meu parèixer la manera més fonamental i primària per ajudar a estimular el coneixement i l’aprenentatge dels infants, és la que es realitza al voltant dels elements bàsics, vitals i comuns del nostre entorn, emprant el gran ventall de possibilitats que ens ofereix la natura, tant els aspectes físics i tangibles, com aquells no tangibles però que es poden percebre a través dels nostres sentits.Per tot això no és d’estranyar que les teories pedagògiques i la pràctica educativa que es sol realitzar a les escoles bressol, es basi en poder adquirir coneixements a través de desenvolupar els sentits mitjançant conflictes cognitius, ja que experimenten a través dels mateixos. Per exemple, tots sabem que els nadons des de ben prompte es dediquen a tocar tot allò que troben a l’abast, sinó abans ho tasten i ho investiguen amb la boca, observen amb atenció i passió tot allò que els reclama l’atenció, al igual que els hi agrada sentir diferents veus, músiques i reaccionen envers això.
Un dels elements més vitals per a tot ésser viu i que més a primera mà tenim és la llum. Tots sabem que hi ha molts tipus d’il•luminació: tenim il•luminació natural i il•luminació artificial. Tot això ofereix un gran calaix ple d’experiències diverses i molt interessants per desenvolupar la capacitat d’atenció, observació, visualització, i fins i tot experiències sensorials amb l’olor i la temperatura. Els nens poden explorar les diverses temperatures que ofereix la llum solar i la llum artificial (podent diferenciar-les segons el suport lumínic), i les diverses transformacions que pot sofrir la matèria quan s’escalfa amb la llum.
Un altre de les raons per la qual m’ha agradat molt aquesta lectura ha set que durant les meves pràctiques a l’escoleta vaig realitzar una proposta d’aquest tipus i vaig poder observar de primera mà el plaer que aquest material els hi oferia, l’emoció i la motivació, la qual va ser la clau que encenia el motor per arrancar l’experiència i transformar una activitat lúdica en una activitat plenament educativa i que aporta un gran bagatge de coneixements a tots els nivells.
Aquest article el podeu trobar mitjançant el següent enllaç: http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm
2. Aquest article ens parla i ens vol donar a conèixer la GRAN IMPORTÀNCIA DELS AMBIENTS, dels espais allà on es desenvolupen les accions i les rutines, que no vol dir que s’hagi de fer sempre igual ni de manera avorrida, sinó que depenent d’aquesta ambientació les rutines poden arribar a ser qualque cosa màgica i espectacular, sorprenent i motivadora que engresqui als infants a
fer-les com si fos el primer dia ( pel que fa a les sorpreses) però amb l’experiència dels hàbits, als quals anem donant forma dintre nostre mitjançant l’experiència diària.
Jo he triat aquest altre article per sobre dels altres, no perquè sigui ni millor ni pitjor, ja que tots els articles són interessants i tracten temes importants per a l’educació integral dels més petits; sinó perquè tot allò que es refereix a l’ambientació, en tots els aspectes, és de vital importància dintre d’un centre escolar. Veritat que a la nostra llar també hi donem molta importància a l’ambientació, la decoració, els tipus de mobiliari, l’enlluernament, a més de donar un valor molt important a la decoració i a l’estil propi de cadascun de nosaltres? Dons a les escoles ha de ser el mateix, ja que és una segona llar per als nens i també per a nosaltres com a personal que allà hi treballa i allà viu i conviu amb la resta de companys, personal no docent del centre i els infants (protagonistes de l’acció).
Per a realitzar una bona tasca educativa i formativa de coneixements i experiències, hem de reflexionar i posar de manifest les nostres intencions i els nostres valors educatius mitjançant els espais, la decoració, el mobiliari i el material entre d’altres aspectes importantíssims, els quals oferiran l’oportunitat per viure moments de tendresa, moments de col•loqui i intercanvi verbal o no verbal entre els nens i els adults, moments de creativitat i d’explosió artística i perquè no també explosió anímica o emocional.
Dependrà d’aquests espais amb la tria del seu mobiliari, accessoris i material que s’esdevinguin i es desenvolupin jocs on intervé la complicitat, la col•laboració entre iguals i l’ajuda solidària.
Crear espais per a la independència de l’esperit, per a l’autonomia, per a la comunicació i la companyia, però també per a la solitud i la reflexió espontània o la lectura silenciosa i acurada d’algun element que allà s’hi troba o d’algun succés que els hi fa pensar i reaccionar. En definitiva puc dir que tot el que envolta al nen, persones, ambients (incloent les parets i el terra), decoració, temperatura, lluminositat, materials i sons són elements importants i especialment qualitatius del seu desenvolupament integral.
Aquest article el podeu llegir mitjançant el següent enllaç:
http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm
3. La tercera proposta/article que més m’ha cridat l’atenció ha estat l’anomena’t “poder anar a beure aigua”, i la raó principal pel que l’he estriat és que al meu parèixer és de vital importància el poder donar l’oportunitat a tot infant de que faci i deixi de fer, es a dir, que actuï amb autonomia, podent ser ell mateix el que prengui les seves pròpies decisions sobre allò que necessita i vol. Perquè si sempre actuem per ell, i sempre li diem el que ha de fer o només li oferim una sola via d’acció (sense oferir-li estriar la necessària), ell mateix ni tan sols tindrà la capacitat d’autoconeixer-se i poder actuar segons li mana el seu cos o estat físic i/o segons li mana la seva intenció innata o desig.
Un altre de les raons per la qual m’ha agradat aquesta anècdota ha estat perquè he vist que aquí l’educadora que ens conta l’experiència ha tingut el valor i l’honestedat de voler canviar certes costums i pràctiques a l’aula per tal de millorar la seva pràctica docent, i per tant de propiciar un bon desenvolupament autònom i integral dels infants de la seva aula. L’observació i la reflexió envers aquestes observacions que les educadores realitzen a les aules són necessàries i imprescindibles per a millorar la nostra tasca educativa i saber guiar-nos cap al millor camí a seguir, segons siguin els nostres valors i la nostra visió d’infant. Aquesta inquietud per millorar i poder realitzar canvis dintre de l’aula és el que dóna valor a la pràctica docent, adonant-se a l’hora de que ella mateixa els hi estava fent de model i no s’adonava d’aquest pilar bàsic en l’adquisició d’aprenentatge per als més petits, que és l’aprenentatge mitjançant el modelatge. Per això m’ha agradat molt aquesta lectura tant humil i sincera, on trobem els pensaments i el camí seguit per una educadora atempta i observadora, que desitja millorar la seva pràctica docent.
Com ella mateixa esmenta: “ En el dia a dia res no és banal, res no és rutina”, Montse Fabres. Tot el que es fa, tot el que envolta i el temps viscut a l’escola mai no és temps buit, temps perdut, ja que cada moment és important i útil per desenvolupar-se com a persona i adquirir uns bons aprenentatges.
Podreu trobar aquesta lectura mitjançant el següent enllaç:
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm
NOTA: Totes aquests articles es troben recollits a la pàgina web de “El Safareig” www.xtec.es/~ccols/.
No hay comentarios:
Publicar un comentario