La Bona Pràctica Educativa

A continuació faré una reflexió que té relació amb el treball conjunt que varem estar fent durant el segon seminari de l’assignatura; el qual tractava de les bones pràctiques. Però que entenem tots per bones pràctiques....? Aquí deixo caure un llistat de preguntes suggerents cap a la reflexió :

• Una bona pràctica ha de tenir una estructuració temporal, estar ben consolidada i ben organitzada o pot ser una qüestió que sorgeixi en un determinat moment i que no estava pensada prèviament ni organitzada?

Amb això em refereixo a que potser bona pràctica no sempre és organització (temporal, d’ambientació, de material,etc.), sinó que també una bona pràctica pot sorgir en un moment determinat en el que qualque cosa entre els infants succeeix i la mestra sap reaccionar o sap no reaccionar davant d’aquesta situació....es comporta observant i escoltant el que passa sense intervenir? O pel contrari actua guiant la situació, donant aquell suport que pensa que l’infant necessita en aquell moment?....

Al meu parèixer totes dues respostes poden ser bones pràctiques, tot dependrà del moment i del context, a més de les necessitats dels nens en aquell precís moment.

Un altre pregunta que jo em faig és la següent:

• Les rutines són bones pràctiques? Què fa que una pràctica habitual es converteixi en una bona pràctica?

Això em va fer pensar envers la necessitat d’avaluar les nostres rutines, les pràctiques que habitualment fem a les escoles i que només perquè així estiguin estipulades i perquè així ho diuen els pedagogs no vol dir que es converteixi en una bona pràctica. Ja que una bona pràctica, per molt que ho estiguem fent tal com diuen els manuals, dependrà de molts aspectes tals com el moment en la que la fem, el moment en el que es trobin els infants, el comportament i l’actitud de l’educadora o del mestre, els materials emprats, l’espai on ho fem, el interès que suscita als nens/es, el moment i el nivell de desenvolupament dels nens a qui va dirigit, etc. Per tot això podem dir que una pràctica habitual podria ser una bona pràctica quan es valoren tots aquests aspectes i es cerca la millor resposta adequada al grup de nens al que ens dirigim.

• En que es basen les bones pràctiques? Qui les idea? Qui les executa? Qui jutja si això és una bona pràctica? Cóm ens podem adonar que estem fent una bona pràctica?

Penso que les bones pràctiques s’han de basar en un conjunt d’aspectes importants tals com la fonamentació teòrica,que ens ofereix els continguts teòrics envers les necessitats (de tot tipus) dels infants en cada tram d’edat, l’experiència i la pràctica promoguda i existent al llarg del temps que ens ofereix una visió pràctica i més real de les teories estudiades i conegudes, el context d’actuació, el qual ens informarà sobre cóm adaptar-nos i aprofitar l’entorn i el qual hem d’adequar per a treballar segons les necessitats i interessos dels nens, l’actitud del docent, l’espai on es du a terme, el temps i el moment en el que es realitza, el respecte als diferents ritmes de cada nen, que serveixi per a tots els nens a qui va dirigida, la intenció i la coherència de l’acció segons els objectius marcats (si es una pràctica elaborada prèviament) i el protagonisme dels infants.

La bona pràctica pot ser ideada per totes les persones que treballen al centre, i pot ser executada també per totes les persones del centre; ja que educar, eduquem tots, siguem professionals de l’educació o no. Perquè al centre educatiu des de la mestra fins al cuiner tots han d’intentar ser pedagògics i educatius.

La pregunta sobre qui jutja si és bona pràctica potser més controvertida. Al meu parèixer són els infants, amb les seves respostes inconscients i el seu desenvolupament i la nostra bona observació, els qui valoraran si aquesta és una bona pràctica o no. Però òbviament per adonar-nos d’aquestes reaccions i del seu desenvolupament hem d’estar ben a la guaita i reflexionar entre tots els companys docents per saber realment sí això està o no està encertat a fer.

• Una bona pràctica ha de ser innovadora? Tota pràctica innovadora és una bona pràctica?

Per a mi no, ni tota bona pràctica ha de ser innovadora, ni tota pràctica innovadora és una bona pràctica. Ja que si és o no bona pràctica es sabrà amb l’experiència i amb el temps, encara que també es pot valorar bona pràctica al moment. I hi ha molt bones pràctiques que es podrien anomenar rutinàries i mica innovadores, però que encara així segueixen sent bones pràctiques que han existit al llarg del temps. Es més, per a que segueixin sent bones pràctiques hi ha uns pilars bàsics que no hauran de canviar.

• És la documentació una eina primordial per justificar la bona pràctica?

Al meu parèixer no. Encara que seria meravellós que totes les pràctiques de centre i d’aula fossin documentades, moltes vegades no donem a bast per documentar-ho tot, però al meu parèixer això no impedeix que l’actuació pugui ser esmentada com una bona pràctica docent.