El primer dels exemples que vull comentar és una bona pràctica de centre, que es duia a terme a una escoleta on vaig estar treballar durant un any i mig. Aquesta pràctica té relació amb l’organització, el treball en equip i les propostes d’activitats. Jo l’he anomenada “ Creació de Somnis” , perquè és una pràctica que es basa en la formulació de propostes de joc per als infants.
En aquesta escoleta ens reuníem una vegada al començament del trimestre (a part de les reunions mensual periòdiques) per a organitzar mitjançant la posada en comú de les idees de propostes de joc que totes les educadores ens havíem formulat amb anterioritat. Es pensava sobre què necessiten els infants de la nostra escola, en quin nivell es troben i quins objectius volem treballar. Un dels objectius era el treball cooperatiu entre els infants. Per això es va proposar crear un espai de joc comú per a que mitjançant una única proposta de joc, que podia anar modificant-se durant el seu desenvolupament. La proposta anava dirigida a tots els infants del centre menys els nadons, i volíem promoure la reagrupació de diferents edats i diferents aules.
Durant aquestes reunions es pensava sobre quin espai triar per desenvolupar la proposta, quins materials emprar i don els trauríem, el temps que hi dedicaríem, el cronograma durant el trimestre, el nombre d’infants per sessió, quin paper tindrà cada educadora, cóm i qui documentarà cada sessió, el moment de desenvolupament dels nens, etc . També es parlava sobre la possible implicació dels familiars en la creació de l’espai o en l’aportació del material. Tot es feia mitjançant la conversa, la reflexió activa i la bona comunicació entre el personal docent i la direcció del centre. Per això és que he estriat aquesta pràctica, ja que em sembla un bon exemple de treball en equip, d’organització i de pressa de decisions en comú. Tot això em sembla bàsic i molt important en la nostra feina com educadores i mestres.
Observem per aprendre
Un altre dels exemples de bona pràctica que vull descriure l’he cercat del llibre “Entramados” de l’editorial Graó i escrit per un conjunt de mestres de l’escola del Martinet de Barcelona.
La raó de la meva tria és que m’ha semblat un molt bon exemple de bona pràctica docent i que té a veure amb la bona documentació i l’observació que feren els docents del joc lliure i espontani dels nens i nenes durant el moment del pati.
Aquesta història narra cóm un dia de pluja els infants surten al pati i juguen amb les pales i poals a fer camins per la sorra, fer ponts i a construir dics i canals aprofitant l’aigua que va quedar estancada als basals i a diferents llocs del pati.
Per a mi la bona pràctica d’aquest cas es basa en l’actitud i el comportament de les mestres que estaven observant en aquell moment el joc espontani dels nens i nenes; no varen oferir cap tipus de joc concret ni els hi formularen cap tipus de regla per a tal; sinó que varen oferir els materials idonis per a que es donés un tipus de joc que a ells els hi interessava en aquell moment: el joc amb l’aigua caiguda i recollida durant la jornada, gràcies a la pluja. Aquesta manera d’actuar deixa pas a que els infants s’organitzin, col·laborin, comparteixin i deixin fluir les seves idees i inquietuds; afavorint d’aquesta manera un aprenentatge totalment experimental i significatiu. Ells es feien les seves pròpies preguntes i es qüestionaven cóm passaria l’aigua si feien un bloc de terra, si tancaven aquest camí i n’obrien un altre de nou.
Aquest relat ens fa veure la importància de documentar i d’observar atentament als nostres alumnes, no només dintre l’aula o durant un tipus de treball concret, sinó també durant els espais d’oci i de joc lliure al pati. Gràcies a aquesta documentació nosaltres avui dia podem llegir aquestes experiències tan enriquidores per als infants. Les mestres oferien una mirada atenta i cordial, actitud atenta i motivadora de seguir aprenent per ells mateixos certs aspectes de la natura, les matemàtiques, la física i d’altres molt importants com els valors personals, els quals en aquest cas són el treball en equip, la col·laboració i la comunicació entre els companys.
Una idea que a mi se m’ha ocorrit mentre llegia aquest capítol és que desprès de visualitzar amb atenció i documentar aquestes precioses escenes de joc compartir i lliure dels infants, es podria fer una petita assemblea a la classe per reflexionar sobre el que allà estava passant, comentant els companys que hi eren i de quines classes eren, què varen aprendre i què es el que més els hi ha agradat. Un altre detall important envers aquestes activitats espontànies és que hem de tenir sempre en compte que no es doni el cas de que algun infant es quedi sense lloc dintre del joc, lo qual pot provocar frustració o altre tipus de emoció que s’haurà d’aprendre a canalitzar, observar de quina manera es resolen els conflictes que poden haver i guiar, si calés, per ajudar a solucionar els petits problemes que es trobin.
Per finalitzar copiaré el darrer paràgraf del capítol anomenat “Tenemos ingenieros en el exterior” el qual resumeix molt bé els objectius de l’activitat lliure i espontània dels infants i al tasca de les mestres (el llibre està escrit en castellà, jo faré la traducció per tots vosaltres):
“ Totes les accions espontànies enriqueixen molt als nens, els hi donen múltiples possibilitats d’experimentar, d’aprendre a incorporar noves vivències. El mateix succeeix en l’àmbit de les relacions: en les situacions de joc hi ha molt espai per a descobrir als demés, per aprendre a apropar-se a ells, per compartir, expressar els propis interessos mentre es van entenent i respectant els dels demés sense deixar de cultivar els efectes”. (Entramados, Ed. Graó).
Escoltem a les famílies
La tercera bona pràctica que he estriat per explicar és la que es duu a terme a una escoleta a la comarca del Bages a Catalunya. Aquesta pràctica es relaciona amb una pràctica adoptada pel centre educatiu envers la importància de portar una bona comunicació amb les famílies, escoltar-les, resoldre els seus dubtes i oferir un espai per dur a terme xerrades-coloquis on ells mateixos puguin plantejar els dubtes i puguin a la vegada escoltar els dubtes i les experiències dels seus iguals com a pares i mares de família.
Aquesta pràctica s’anomena “L’hora del cafè” i els objectius proposats per aquesta pràctica son els següents:
1) Crear els mitjans necessaris per incrementar una comunicació més fluïda entre els pares, les mares i el professorat.
2) Buscar canals per resoldre adequadament els problemes plantejats pels pares i les mares.
3) Facilitar l’entrada al Centre als pares, mares i altres persones interessades i/o implicades.
Objectius de l’actuació concrets:
1. Que les famílies assisteixin regularment a les trobades.
2. Que durant la tertúlia els pares, mares i professors participin donant la seva opinió.
3. Que les famílies mostrin interès per la continuïtat de les trobades.
La proposta va dirigida als pares i mares del centre i es va sorgir dels mateixos pares i mares, els quals trien un tema a tractar i durant una tarda, una vegada al mes es fa la tertúlia entre tots, tant els professors com els pares.
Aquesta és una bona pràctica de centre perquè treballa la comunicació amb les famílies i està fonamentada en l’educació dels més petits, ajudant a les famílies a resoldre els possibles dubtes i a crear un ambient càlid que promou l’ajuda conjunta entre l’equip educatiu i les famílies; ja que el que més ens importa és el bon desenvolupament, en tots els nivells, dels nostres infants.
Un bon detall a tenir en compte és que també duen a terme una valoració inicial i final, fent que siguin també els mateixos pares els qui avaluïn l’experiència.
L’enllaç per trobar aquest article és el següent:
No hay comentarios:
Publicar un comentario